A Col, nte la frazion de La Vila, su per la strada che condus a la gesia, se ciata la monumental fabrica de la Cesa de Jan.
La storia
L’é stada senta de l’aministrazion de le minière del Fursil, che per cuasi zinch secui i é stade sfrutade per l mineràl de valor che vigniva giavà laite, la siderite manganesifera, mineràl che vigniva dapò laurà fòra ntei forgn dei pais visign per injigné armi da tae.
La cesa l’é stada fata su del 1612 da la famèa Chizzali, bele imparentada a l’epoca, coi nobili Bonfadin de Venézia e che, pì tarz, l’à bù incia n titol nobiliare da banda dei Prinzipi Vescovi de Persenon.
La cesa, per la sua imponenza e per l bel dei suoi ornamenenc, vol ester mostra de l’importanza e la forza politica de sta famèa.
La Cesa de Jan, auna a la gesia de S. Luzia costituis na part fondamentala de la Strada de la Vena, la vegia strada ulà che vigniva menà deméz l far giavà fora da le minière, da chilò se pol pèe via per rivive, con n bel giro, da fà a pé, la storia e i luoch de Col e dei pais dintor via.
Davant nvalgugn agn la Soprintendenza per i beni Ambientali ed Architettonici del Veneto Orientale l’à fat en restauro che permet de vede la cesa nte dut suo splendor.
L laor l é stà volù per dà valor a sta cesa, che auna al ciastel de Andraz e a autre gesie dei dintor costituis na testimonianza de la storia de le minière del Fursil.
Per secui le minière à costituì n patrimonio e i é stade contendude anter i Prinzipi Vescovi de Persenon , parogn del teritorio de Col, e Venezia.
Sto tant almanco a pèe via dal 1177, data testimoniada dan document de Federico Barbarossa che per prim descor de le minière, fin al 1753, dapò le minière a bù na picola storia liada a sfrutamenc durai puoch temp ntel 1800 e ntel 1938 intant l fascismo.
Carateristiche de la Cesa de Jan
Na carateristica de la cesa l’é le bele freade, laorade fòra nta Col col far del Fursil, ornamènt che ben mostra l valor, oramai da zacan, de la famèa che l’à fata su.
De bel e de interes nte la cesa se pol vede:
- le bele freade
- l erker tirolese che dà su la strada che porta su per col
- la bifora dert sora l’erker e l porton
- le piture a man derta del porton
- le ciaune de mur e i porte col zelor a volta
- le sale de sas che gira in toront (come ntel visin ciastel de Andraz)
- le stue fodrade (ades senta del Istitut Cultural Ladin)
N stema nobiliar che davant via l eva sun l mur maestro l é stat portà demez da zacai.
Ntel 1800, darè che n terremoto l ava ruinà in part la cesa, i à fat su doi barbacagn per tignì su i ciantogn del mur che varda la gejia.
Sti barbacagn i dà al mur ancora pi importanza i fas vede coche n laor ben fat l dà maor valor a na bela e vegia fabbrica.
La cesa de Jan encuoi
Encuoicondì la cesa la é stada comprada in bona part dal Comun e na part la é inveze ancora privata. Ntei locai comprai dal Comun à bu luoch, a pèe via dal 2005 l'Istitut Cultural Ladin "Cesa de Jan". La lege nazional n. 482/99 "Norme in materia di tutela delle minoranze linguistiche storiche" l'à inconsentì de pèe via con l'Istitut Cultural Ladin "Cesa de Jan", na assoziazion cultural voluda dai sozi fondador che l é i trèi comugn e le trèi Uniogn Ladina de Ampez, Col e Fodom. I obietif da sta istituzion l é chi de promuove progeti che joe a dute e trèi le comunità, per mantegnì e dà valor a nost descore, a nosta storia, cultura, tradizion.