sabato 31 luglio 2010
| Login
Scelta della lingua
Fodom
l Istitut Cultural Ladin
La Cesa de Jan

A Còl, ntel zentro stòrich de la frazion de La Vila su la strada che condusc a la glejia se ciapa l gran fabricat de la "Cesa de Jan".

lacasa.jpg

La stòria

La "Cesa de Jan" l'eva la senta per l'aministrazion local de le miniere del Fursil, giacimenc ciapéi fòra ntourn l pe del mont Poure, sfrutèi per cuaji cinch scécoli per tré fòra l prezious mineral de fièrn, la "siderite manganesifera", che l vegniva deleghé ntei fourgn dei paisc dintourn Còl e laorada masciamament per fè òtime èrme da tai.

L frabicat l é sté fat su ntel 1612 da la fameia Chizzali, mparentada coi nobili Bonfadin de Venezia, e che pò l'à ciapé ence l tìtol nobiliar dal Vësco de Persenon. La cèsa la fèsc vedei, co la sua gran mòle e ntei suoi finimenc de valuda, la mportánza economica e polìtega de la fameia. La "Cesa de Jan" auna a la glejia de S.Luzia l'à fèsc pèrt del teriòl stòrich - ambiental de la "Strada de la Vena", la vegla via dourada per trasporté l fièrn de la miniere e che da Còl se pò ncora ncuoi ncaminé via per tourné soura i valour de la stòria e de la natura del paisc.

Davánt valgugn agn, la "Soprintendenza per i beni Ambientali ed Architettonici del Veneto Orientale" l'à fat n restauro conservatif che consent ncuoi de aperjié la costruzion n dut l suo splendor. L laour l é sté volù per conservé e valorizé la "Cesa de Jan", che auna a la gliejia de S. Luzia, al ciastel de Andrac e a autre gliejie dintourn via, deventa na testimonìnza de la gran mportánza e valuda che ava le miniere del Fursil. Per scècoi le miniere i é stade l motor del'economia de dut l teritor e dei paraji fin a tò ite i zentri de Persenon (prinzipat del Vësco che tigniva sot ence Còl) e de Venezia, "Serenissima Contendente".

Chëst almánco a partì dal 1177, data del document de Federico Barbarossa che per prum l scrif de le miniere de Còl e de chësta ativité che l'é durada nfin al 1753 e pò per puoch temp juda nnavánt co la dita Breda ntel ann 1938, n tèmp autartich.

Carateristeghe de la "Cesa de Jan":

Carateriseia la cèsa le nferiade artistiche, laorade n loco col fièrn del Fursil, che le mossëva raprejenté en ornament degnëol de le manšion e del prestisc esercité, n tempi oramei passèi, dai suoi parons.

Nte la "Cesa de Jan" l é da amiré:

  • le feriade de valuda laorade nte na mòda artistica;
  • l'erker tirolese (balcon saré ite) che ciala su la strada:
  • la bifora n riga soura l'erker e l'arcada da vignì ite;
  • i afrësc a mán dërta del porton;
  • l daite de le ciaunedemur e dei pòrtesc coi reouc;
  • le sciále de sas che va su n toron (come ntel vijin Ciastel de Andrac);
  • le stue nflorade (chële che ades i é la senta del Istitut Cultural Ladin).

N blason nobiliar fat n pièra che l eva sul mur maestro l é sté porté via da valgugn foresti.

Ntel 1800, davò n teremoto che ava sfenù l fabricat, l é sté metù prò doi barbacagn (spale a canton) per tignì su i doi cantons del mur che ciala la gliejia.

Le doi spale le fèsc somié la cèsa ncora plu stagna e mportánte e le fèsc vedei coche n laor ben fat l pò dé valour a na bela e vegla fàbrica.

La Cèsa de Jan ncuoi

 

Ncuoi come ncuoi na pèrt de la cèsa l’é den privat, e nnautra bona pèrt l’é stada comprada dal Comun de Còl che, ntel fauré del 2005, l à volù loghé ntei sui sèlf la senta del Istitut Cultural Ladin “Cesa de Jan”.


La lege nazional n. 482 del 1999, “Norme in materia di tutela delle minoranze linguistiche storiche” l’à nconsentì de fè pié via l Istitut Cultural Ladin “Cesa de Jan”: na sociazion culturèla metuda a jì dai trei comuns de Còl, Ampëz e Fodom e da le trei Union ladine: Union Ladins da Fodom, Union de i Ladign da Col, Union de i Ladis de Anpezo.

L prum fin de chësta istituzion l é chël de promuove e svilupé i nòsć paisc e la nòsta comunité, se vòl mëte a jì e mené nnavánt projec per mantegnì e dé n valour a nòsta stòria, nòsta cultura, al lengaz e a le tradizion ladine.

 

 

 

 

Home page

Istitut Cultural Ladin Cesa de Jan - Copyright (c) 2000-2006
DotNetNuke® is copyright 2002-2010 by DotNetNuke Corporation