mercoledì 8 settembre 2010
| Login
Scelta della lingua
Col
L’identità storico cultural
La cultura e le tradiziogn ladine

Livinallongo - Guant da fodom.jpg

La cultura de le trèi comunità de Ampez, Col e Fodom l’é caraterizada da tradiziogn, modi de fà e de laurà de la jent da mont, e incia da na granda religiosità.; l’é juda inavant ntel temp in grazia de n forte sentiment de identità  anter la popolazion, che l lia la jent a suo teritorio.

La jent ladina de sti luoch l’é tignuda auna da na medema manièra de vive, soraldut da zacan, canche dut vigniva regolà da le sajogn e canche i di de festa i eva vivesć con auter e pì forti sentimenc.

L é nassù a sta manièra modi de ester e de fà liei ai laor de ogni sajon: l mes de jugn e setembre col montèe  del bistiam; la Madona de Agosto, la Madona dei Goti e San Joane, l’é féste che ricondus al    fen, ai prai, ai animai e ai laor ntei cemp.


L’é tradiziogn che descor de vita de ogni dì, come le noze: l gratonà, la parada; usanze liade al lunare, per esempio S. Nicolò (Sant che la not del 5 de dizembre, auna coi angeli, rua ente le cese a portà regali ai tosac pì valenc, per i tosac pi vif rua inveze calche crampuz); l’é dapò le feste pi grande col Nadal, l’Epifania, la Pasca, le Pentecoste, per finì co le feste del Sant del pais; Santa Luzia ai 13 de dizembre nta Col, San Jaco a Vinaulonch ai 25 de luio, Sanc Pière e Paul per Araba ai 29 de jugn, Sanc Filipo e Jaco per Ampez ai 3 de mai.


donaze col falò

Col ji del temp sti pais i é passai da na vita liada a la agricoltura e al laor dei artejagn, a na economia fata de turismo, n mudament che per fortuna no à fat parde a la jent l sentiment de ladinità.

Home page

Istitut Cultural Ladin Cesa de Jan - Copyright (c) 2000-2006
DotNetNuke® is copyright 2002-2010 by DotNetNuke Corporation