La cultura de le trèi comunità de
Ampez, Col e Fodom l’é caraterizada da tradiziogn, modi de fà e de laurà de la
jent da mont, e incia da na granda religiosità.; l’é juda inavant ntel temp in
grazia de n forte sentiment de identità
anter la popolazion, che l lia la jent a suo teritorio.
La jent ladina de sti luoch l’é
tignuda auna da na medema manièra de vive, soraldut da zacan, canche dut
vigniva regolà da le sajogn e canche i di de festa i eva vivesć con auter e pì
forti sentimenc.
L é nassù a sta manièra modi de
ester e de fà liei ai laor de ogni sajon: l mes de jugn e setembre col
montèe del bistiam; la Madona de
Agosto, la Madona dei Goti e San Joane, l’é féste che ricondus al fà
fen, ai prai, ai animai e ai laor ntei cemp.
L’é tradiziogn che descor de vita de ogni dì, come le noze: l gratonà, la
parada; usanze liade al lunare, per esempio S. Nicolò (Sant che la not del 5 de
dizembre, auna coi angeli, rua ente le cese a portà regali ai tosac pì valenc,
per i tosac pi vif rua inveze calche crampuz); l’é dapò le feste pi grande col
Nadal, l’Epifania, la Pasca, le Pentecoste, per finì co le feste del Sant del pais; Santa Luzia ai 13 de dizembre nta Col, San
Jaco a Vinaulonch ai 25 de luio, Sanc Pière e Paul per Araba ai 29 de jugn,
Sanc Filipo e Jaco per Ampez ai 3 de mai.
Col ji del temp sti pais i é passai da na vita liada a la agricoltura e al
laor dei artejagn, a na economia fata de turismo, n mudament che per fortuna no
à fat parde a la jent l sentiment de ladinità.