La cultura de le trei comunité de Ampëz, Còl e Fodom l'é caraterizada da tradizion, usánze, modi de vita e costumi de la jent da mont e dal ester tánt de religion. Na cultura che l'é ruada fin a ncuoi grazie an gaièrt scentiment de identité de la popolazion, che lieia auna jent e teritor.
La popolazion ladina de chisc luosc l'à bù na vita presciapuoch medema, mascima nviade cánche dut l eva lié al laour agrìcol, coi ritmi de vita fac fòra da le sajon e co ntamez ite dei dis de festa, esprescïon de momenc religious che tigniva auna la comunité.
L é vegnù fòra coscita usánze e costumi liei al vive davò le sajon: l meis de giugn ven nmontié l bestiam e de setembre i desmontièia; Sánta Maria Maiou, la Madona dei Goti e San Jan l'é le feste liade al fè ite l fen, a le pasture e al bestiam.
L'é tradizion liade a la vita de duc i dis, come le usánze da nòza: la gratonada (festa che ven fata la veia de la nòza), la parada (saré via la strada a la nuicia per no la lascié sciampé dal paisc). L'é usánze liade al calender come San Nicolao (l Sánt che la nòt del 5 de dezémber l pòrta i regai ai plu pichi compagné dai diaoi per i tosac riei e dai ángeli per i plu valenc). Rua spò le feste de glejia del Nadèl, Pasca Tofania, Pasca, per finì co le siègre: Sánta Luzia l 13 de dizember per Còl, Sán Iaco a La Plié l 25 de lugio, Sán Piere e Paolo ai 29 de jugn a Rèba, Sán Felipo e Iaco a Cortina l 3 de mèi.
L temp l à volù che la popolazion de chisc raions la passe da na vita fata de agricoltura e de artejanat a na economia turistica: n gran cambiament che per fortuna l no n'à fat pièrde i valour che caraterizeia chësta jent e l suo ester ladins.
