 | L logo l mët auna le trei costruzion che simbolèia i paisc:
da Còl: la Cèsa de Jan
d’Ampëz: l ciampanil de la gliejia de Cortina
da Fodom: l Ciastel de Andrac |
Le trei costruzion i é l'esprescïon de chël che à fondé la realté sozièla ladina: la cèsa che volëssa dì la popolazion, l ciastel per l organisazion civica, la gliejia per l ester de religion de la jent ladina. I colour l é chi de la bandiera ladina: l vërt dei prèi, l blánch de la nei e l zeleste del ciel.
La pruma outa che s'à vedù chësta bandiera l é sté ntel 1920, ncánche la jent scomenciáva a sentì de ester ladina. L'é stada pò bandida ntánt i vint agn dal fascismo percieche veduda come n vèlch de “anti-italiano” ma ritouta ca davò la seconda Vièra Mondial sun Jou del Sela, ulache ai 14 de lugio del 1946 l é sté organisé la Gran Encontada Ladina che à metù auna plu de treimile ladins.